Danae | 02 Desembre, 2008 17:28
El temps passa (i tant que passa!), i no és que l'amor ens calmi, ni que faci falta esperar que Peter Pan se'n vagi per fer-se gran; potser sigui just al contrari: un dia, te n'adones que l'has fet fora de la teva vida. Amb 25 anys, i poca cosa més que un grapat de somnis encara per perseguir, et despertes i descobreixes que ja no hi és. I fins i tot el trobes a faltar. Et sents completament sola; completament nova. Tot allò que t'espantava, t'ha engolit. I tot allò que desitjaves, doncs s'ha transformat. Amb el temps, tot es transforma; es relativitza, i ja no és una tragègia pensar amb l'endemà, ni molt menys pensar amb tot el que t'espera; amb tot el que has fet.
Peter Pan ja no hi és. I potser no m'adapti del tot a n'aquesta vida nova. Però el que tinc clar és que no el deixaré tornar. Mai més. Aquella petita part d'ell que val la pena guardar-la sempre estarà dibuixada a la pell, però tota la resta, tot allò quedarà fora de tota una vida que queda per endavant.M'acomiado de tu Peter Pan, com tants altres ho fan darrerament. Aquest cop, de debò.
Sóc periodista. Així vaig néixer, i així crec que moriré. M'encanten les lletres; més aviat, m'encanta el que les lletres em permeten fer. Ja no sols em guanyo la vida amb elles, sinó que amb elles somio, i amb elles visc el meu propi món; la meva pròpia vida. Sóc una enamorada dels versos d'aquelles cançons de Pep Sala que m'han fet riure i plorar. Somiar en definitiva. Cada dia que passa m'agrada creure que és el primer, i també l'últim, i viure'l com si així fos, sense importar tota la resta. La meva vida, és la meva gent, i els meus paisatges i colors. I el meu mar. I sí, parlo en possessiu, perquè és la única manera d'estimar que se: sentint-ho meu. Però compartint-ho. Perquè allò que no es comparteix, deixa d'existir si ningú més és capaç de viure-ho amb tu.
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
genial, de debó..
Diana | 05/12/2008, 14:19
Podia haver-ho escrit jo. has escrit amb paraules que podrien haver sortit de la meva boca... no sé quina es la teva història amb el noi, però t'asseguro que el que has dit fixa clarament els meus pensaments. Simplement hi afegiria un "i no saps les ganes, de tot, que duc a sobre.." =)
un peto! de nou, els teus textos son tanta vida.. (: