Instants del temps

Ara que està de moda...

Danae | 02 Desembre, 2008 16:28

"I si te marchas, creceré...", canta aquella cançó que porta per títol el nom del protagonista de tants somnis infantils enmarcats al país dels somnis, on tants i tants nens perduts lluitaven vers un capità Garfi obsessionat amb el tic-tac del rellotge. El tic-tac del rellotge...

El temps passa (i tant que passa!), i no és que l'amor ens calmi, ni que faci falta esperar que Peter Pan se'n vagi per fer-se gran; potser sigui just al contrari: un dia, te n'adones que l'has fet fora de la teva vida. Amb 25 anys, i poca cosa més que un grapat de somnis encara per perseguir, et despertes i descobreixes que ja no hi és. I fins i tot el trobes a faltar. Et sents completament sola; completament nova. Tot allò que t'espantava, t'ha engolit. I tot allò que desitjaves, doncs s'ha transformat. Amb el temps, tot es transforma; es relativitza, i ja no és una tragègia pensar amb l'endemà, ni molt menys pensar amb tot el que t'espera; amb tot el que has fet.

Peter Pan ja no hi és. I potser no m'adapti del tot a n'aquesta vida nova. Però el que tinc clar és que no el deixaré tornar. Mai més. Aquella petita part d'ell que val la pena guardar-la sempre estarà dibuixada a la pell, però tota la resta, tot allò quedarà fora de tota una vida que queda per endavant.

M'acomiado de tu Peter Pan, com tants altres ho fan darrerament. Aquest cop, de debò.

Comentaris

genial, de debó..

Diana | 05/12/2008, 13:19

Podia haver-ho escrit jo. has escrit amb paraules que podrien haver sortit de la meva boca... no sé quina es la teva història amb el noi, però t'asseguro que el que has dit fixa clarament els meus pensaments. Simplement hi afegiria un "i no saps les ganes, de tot, que duc a sobre.." =)
un peto! de nou, els teus textos son tanta vida.. (:

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb