Instants del temps

Tatxín!

Danae | 21 Novembre, 2008 09:59

Petita piloteta peluda; blanc com la neu borrosa de tant com les mans s'hi possen per prendre'n tota la seva frescura i la tendresa continguda. Amb cada saltiró il·lusionat omples una miqueta més d'alegria cada espai desat en el temps que passa dia a dia, com qui no necessita res més per somriure cada matí. Guaites pregó, assagut entre els meus peus, aquella galleteta que ni la millor paella podria substituir; persegueixes els meus passos, remenant cada racó, per aconseguir una caricia, un somriure, que t'esperona i et converteix en aquella petita baralluga que tot ho capgira. M'agotes i m'alentes; tu omples els petits espais que encara restaven buits enmig d'aquesta vida nova. Tu em treus la por, i m'espantes a la vegada. Tan petit i tan fràgil; tan poderós a estones. Tu capgires el meu món. Tu ho canvies.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb