Instants del temps

Gris

Danae | 03 Novembre, 2008 17:16

Anyoro els teus ulls foscos, i el teu somriure dolç, guaitant-me des de l'altre costat del coixí; anyoro aquella manera tan teva d'estrènyem entre els teus braços de matinada, i la manera com em deies bon dia just després de sortir el Sol...Anyoro les miràdes còmplices mentre tota la resta de món continuava correns i nosaltres ens aturàvem plegats sense importar-nos tota la resta; i anyoro també aquelles pessigolles que em feies sentir ben endins quan et veia arribar a mitja tarda. T'anyoro a tu. O potser anyoro allò que perseguia i les meves ganes, inconscients, reflexaven en tu. O, qui sap, potser, tan sols em trobo a faltar a mi... Qui sap, a aquestes alçades, el nus s'ha recargolat i esdevé quasi imposible triar entre el blanc i el negre. Simplement camino per un gris no se si clar o fosc, intentant no caure, sense aferrar-me a res que anyori prou com per fer-me restar quieta. T'anyoro a tu; m'anyoro a mi. Què trist és aquest coi de color gris.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb