Instants del temps

París...

Danae | 23 Agost, 2008 09:44

De tornada. Amb la mirada nova, i els ulls encara plorosos per haver hagut de marxar. Tot s'acaba, ja ho diuen, i sort que en tenim que així sigui. Passa a passa, amb aquelles ganes de caminar de qui coneix per primer cop. Amb aquell bategar insistent en tombar la cantonada i descobrir Notre Dame imponent just al davant; al pujar la darrera escala, després de més de 300, mig ofegada i fent figa les cames, i descobrir un París tranquil presentat al més pur estil postal de les de "jo hi vaig estar". Tanco els ulls i encara sento aquella paloma que enlairava el vol amb una verticalitat quasi perfecta evitant els turistes que tot ho omplen; encara sento el córrer calmat de les aigües dels jardins de Louxembourg, mentre aquell ànec solitari entrava i sortia de l'aigua amb un ritual quasi cronometrat...

Diuen que el primer amor mai no s'oblida. Començo a pensar que potser tinguin raó. Me'n vaig enamorar fa més de tres anys, i ara, de tornada per segona vegada, encara puc sentir el palpitar de qui li fan un petó per primer cop; encara sento aquell fregar de pell tan dolç que fa que tota la resta quedi en ben poc.

I ja sols en queda el record. El record d'uns dies de somni dels que mai no hagués volgut despertar. Potser perquè allí tot semblava més fàcil, sense tota la resta, ben lluny de tot allò que fa que el dia a dia sigui tan feixuc. Potser perquè allí la mirada esdevé cada cop nova, i aquí ja no n'és capaç...

Comentaris

Coincidències

Manel | 07/09/2008, 22:00

M'has fet recordar vagament la meva estança a la capital: els artistes dle barri llatí, la basílica de Motmartre, le Champ de Mars...

La fotografia en blanc i negre capta un ànima essencial del món, que el color difumina amb el seu volum cromàtic. Són molt agradables de contemplar, una bona estona. En recorda la típica instantània de Robert Doisneau,

http://www.worldsfamousphotos.com/tag/ww2

Les casualitats estan per a ser descobertes, més enllà de la previsibilitat de la raó i la lògica. Gràcies per la sintonia. De vegades trobo a faltar flaixos com aquests que desafiïn l'ordre establert.

Passa quan vulguis. Un plaer. També sóc pel Facebook.

Manel

Casualitats

aLba | 07/09/2008, 13:55

Curiós. Tenim un blog amb un nom gairebé igual (de fet, li hagués posat aquest si no hagués estat ja ocupat), tenim un perfil semblant, i tenim una ciutat, París, que ens ha enamorat i ens segueix enamorant cada cop que hi tornem.
He arribat al teu blog de casualitat i he flipat amb totes aquestes "casualitats" que hi he trobat ;)

Et convido a passar pel meu http://instantdetemps.blogspot.com
i a mirar les fotografies que hi tinc de quan vaig estar a París, fa uns mesos ;)

aniré passant.

aLba.

Sous les ponts de Paris

Manel | 23/08/2008, 16:22

http://www.youtube.com/watch?v=ga5l5VAzHXY

Presentació

Sóc periodista. Així vaig néixer, i així crec que moriré. M'encanten les lletres; més aviat, m'encanta el que les lletres em permeten fer. Ja no sols em guanyo la vida amb elles, sinó que amb elles somio, i amb elles visc el meu propi món; la meva pròpia vida. Sóc una enamorada dels versos d'aquelles cançons de Pep Sala que m'han fet riure i plorar. Somiar en definitiva. Cada dia que passa m'agrada creure que és el primer, i també l'últim, i viure'l com si així fos, sense importar tota la resta. La meva vida, és la meva gent, i els meus paisatges i colors. I el meu mar. I sí, parlo en possessiu, perquè és la única manera d'estimar que se: sentint-ho meu. Però compartint-ho. Perquè allò que no es comparteix, deixa d'existir si ningú més és capaç de viure-ho amb tu.

Menú

Cerca

Calendari

«	Març 2010					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31