Instants del temps

Batiburri

Danae | 27 Juny, 2008 15:26

On mirar quan el passat es passeja pel davant d'aquella manera com ho feia temps enrera? Com protegir la pell contra aquella caricia innocent (o no, segons altres) esdevinguda així, com si res, com si fóssim dos amics d'aquells que es coneixen tant, que tants cops confonen els braços sense més, perquè sí, si nosaltres no som aquest tipus d'amics? Per què fingir que no he sentit aquella frase quan tothom sap perfectament per què l'has dita?

Moments d'extranya calma; tempestad imminent dintre una ment en debat entre el sí i el no; entre el voler i el voler encara més. On és el límit de la estupidesa humana? La raó no n'enten de sentiments, i es perd quan aquests es barregen fins extrems que fins i tot ells es confonen i ja no saben quin és el motiu; on és el rerafons que ho justifica tot plegat. Potser sigui que en queden ben poques ja de justificacions a aquestes alçades. Potser sigui que la confusió de sentiments m'hagi portat a voler tornar, potser per no sentir-me sola, potser perquè la raó, en veu baixeta, em va recordant de tant en tant on està casa meva... per molt que pesi.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb