Instants del temps

A casa

Danae | 31 Maig, 2008 11:11

Plou com cada dia des de ja fa, potser, massa temps. Camino despreocupada, sense somriure, però serena la mirada, per carrers tan coneguts com estranys pel pas del temps. M'aturo i respiro. I continuo caminat. El riu es mor, però avui baixa ben viu. Tan viu com el recordava de petita, anegant camps i deixant entreveure tan sols alguna fulla d'arbres convertits en submarins. La seva força s'encomana. Fa viure i sentir-ne la força. Una nova embranzida... i fins al mar... o més enllà. Guaito ara les parets d'aquella habitació de petiteta que ara s'ha convertit en estança per convidats. "Convidada a casa meva". Extranya paranoia. Contradicció absurda. "Enlloc com a casa", penso jo. Els dies com avui em fan recordar qui sóc i d'on és que vinc. Potser m'hi quedaria per sempre, abrigada sota llençols de colors que per fi s'ha decidit a comprar. Potser aquí seria capaç de tornar a sentir els batecs del meu cor, al seu ritme natural, sense presses, sense enganys ni paranys.

Comentaris

Re: A casa

Danae | 27/06/2008, 15:25

Hola de nou Diana! (Clar que recordo qui ets, només faltaria!). Mai se m'ha donat massa be això de donar consells, però sempre et puc donar el meu punt de vista, per si et serveix d'alguna cosa. Repetir curs, o alguna assignatura, no vol dir res. Vaig acabar el batxillerat amb unes notes amb les que podia escollir qualsevol carrera, i després, porto ja set anys amb aquest fent la carrera de periodisme (i no per columpiar-me - sense ànim de justificar-me), i saps a quina conclusió arribes amb el pas del temps? Que un cop acabes, o un cop algú creu que vals per fer una feina, ningú et pregunta si ho has fet en quatre o en quinze anys; a ningú no li importa gairé que ho hagis fet amb una mitja de 5 o de 10. Els hi és igual. La única cosa que he après que val la pena en aquesta vida és no rendir-se mai, i ara si que et parlo a títol personal. M'he desesperat moltes vegades, fins i tot he arribat a pensar que no valia la pena ni tan sols acabar la carrera, però molt a dintre sempre hi havia aquella coseta, aquell punt d'orgull que em feia dir-me a mi mateixa "jo ho faig pq vull, peti qui peti, i caigui qui caigui... al cap i a la fi, és el que sempre he volgut fer, i ser", i així és com poc a poc te n'acabes sortint, o mig sortint.I pel que fa a la carrera, doncs mira, aquí si que em poses en un compromís, encara que què et puc dir, si no l'he deixada mai! La carrera, personalment, no m'entusiasma; però si que m'apassiona la professió a la que fas cap si ets capaç de superar aquest tràmit. Sí, una carrera no és més que un tràmit. Si de debò vols ser periodista (per mi, la millor professió d'aquest món; la única que exerciria, i la única que he exercit, que realment em fa sentir viva i ser feliç), que no et refrenin ni les tres assignatures, ni deixis que la carrera en si et decebi prou com per fer-te abandonar. Perquè arribarà un dia en que, sortiras al carrer, diras "jo, sóc periodista", i t'hauran valgut la pena tots els esforços. Si realment t'agrada - i t'ha d'agradar molt per aguantar el que et ve a sobre quan vols ser periodista- no deixis que res ni ningú et tanquin el camí per aconseguir-ho. No és fàcil, però totes les depres del món, tots els disgustos i tots els desenganys mai no poden ser més forts que tu. Facis periodisme, o sigui el que sigui que facis en aquesta vida.

Quan de temps..

Diana | 14/06/2008, 20:53

No se si t'enrecordes de mi... Sóc la Diana, alguna altra vegada ja m'havia passat per aquí, com sempre emocionada amb els teus escrits!
Aquest curs he fet segon de batxillerat i estava convensuda que tot aniria bé i que l'any vinen podria estar estudian relacions públiques... però no, les coses no han anat com esperava i... a la Diana li han quedat tres assignatures i l'any que vé les haurà de repetir.
I tot aquest rollo per explicar-te què...? Doncs que el curs que ve intentaré pujar aquestes tres notes per poder entrar a PERIODISME. sempre ho he volgut fer però la nota m'ho impedia... però aquesta vegada penso fer les coses bé i aconseguir-ho. I t'escrivia per això, simplement per demanar-te la teva opinió sobre la carrera, que n'estic segura que serà bona! Simplement tinc ganes de motivar-me encara més per treure les forçes que s'amaguen sota la maleïda depre de tenir que repetir curs.
Espero que em diguis alguna cosa... ho espero tant!
un peto i gràcies!
(et tinc agregada al msn i algun dia havia pensat obrir-te però.. em feia cosa molestar-te o que pensis un "que vol la nena aquesta" ^^')
vagi tot bé i ens deixis d'escriure :) merci de nou!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb