Instants del temps

Categoria: General

A casa

Ja fa tres mesos que resto perduda per aquest indret del món que em va veure nèixer ja fa més de 25 anys. Perduda és la paraula exacta. De tornada a casa per no ser capaç de resistir. "Antes rota que doblada", i a mi, em van trencar, per aquesta tossudesa meva de no rendir-me mai. Potser hagués...

Aquest cony de temps...

M'agradaria començar a plorar i cridar ben fort que crec que no sóc capaç d'aguantar més aquesta situació. Però no puc fer-ho, ja no se si per tossudesa o simplement per orgull. El cas és que sembla que m'he conjurat amb mi mateixa per resistir fins que el cos aguanti, i, tot sigui dit, començo a...

Bon Nadal i Felississim any nou per tots (menys per tú, i una miqueta per tú, també)

Bon Nadal i Felississim any nou per tots (menys per tú, i una miqueta per tú, també). Sí, això mateix. Perquè és el que toca, però a tú no t'ho vull desitjar (i ja saps per què, oi?). Posa tota la teva indiferència sota aquell arbre de Nadal que de segur ni tan sols has col·locat tú; guarneix la...

Ara que està de moda...

"I si te marchas, creceré...", canta aquella cançó que porta per títol el nom del protagonista de tants somnis infantils enmarcats al país dels somnis, on tants i tants nens perduts lluitaven vers un capità Garfi obsessionat amb el tic-tac del rellotge. El tic-tac del rellotge... El temps passa...

Tatxín!

Petita piloteta peluda; blanc com la neu borrosa de tant com les mans s'hi possen per prendre'n tota la seva frescura i la tendresa continguda. Amb cada saltiró il·lusionat omples una miqueta més d'alegria cada espai desat en el temps que passa dia a dia, com qui no necessita res més per somriure...

Gris

Anyoro els teus ulls foscos, i el teu somriure dolç, guaitant-me des de l'altre costat del coixí; anyoro aquella manera tan teva d'estrènyem entre els teus braços de matinada, i la manera com em deies bon dia just després de sortir el Sol...Anyoro les miràdes còmplices mentre tota la resta de món...

De sobte

Un dia, mentre passeges de tornada per uns orígens que comences a reconèixer com a propis, te n'adones que, encara que pesi, hi ha un grapat de persones sense les quals podries viure tan feliç i d'altres sense les quals ja no t'imagines un dia a dia que, de tan rutinari, ha esdevingut ideal. Un...

París...

De tornada. Amb la mirada nova, i els ulls encara plorosos per haver hagut de marxar. Tot s'acaba, ja ho diuen, i sort que en tenim que així sigui. Passa a passa, amb aquelles ganes de caminar de qui coneix per primer cop. Amb aquell bategar insistent en tombar la cantonada i descobrir Notre Dame...

Somnis

Trontolles, i caus. Com qui prova a caminar a sobre uns tacons d'agulla, aquest cop si, massa alts. Provant a trobar aquella mà on agafar-se en la davallada ineludible. Però quan te n'has adonat, ja ets a terra. Un cop més. I recordes cadascun dels seus somriures, aquells que feien que valgués la...

Batiburri

On mirar quan el passat es passeja pel davant d'aquella manera com ho feia temps enrera? Com protegir la pell contra aquella caricia innocent (o no, segons altres) esdevinguda així, com si res, com si fóssim dos amics d'aquells que es coneixen tant, que tants cops confonen els braços sense més,...

A casa

Plou com cada dia des de ja fa, potser, massa temps. Camino despreocupada, sense somriure, però serena la mirada, per carrers tan coneguts com estranys pel pas del temps. M'aturo i respiro. I continuo caminat. El riu es mor, però avui baixa ben viu. Tan viu com el recordava de petita, anegant...

Un petit moment de dubte

M'aferro a l'aire que enteranyina el balcó amb mil i una fulla estranya, i al sol primaveral que ara surt, ara s'amaga, per reviure aquells somnis d'infantesa que m'han portat fins aquí. Repaso cada una de les passes donades sobre la sorra, aquelles que los onades han anat esborrant, però que no...

Primavera

M'aferro al somriure encomanadís d'aquella margarida que gira el cap perseguint els primers rajos càlids de sol d'aquesta quasi arribada primavera. Em trec l'abric, i camino decidida, amb les sabates que m'oprimeixen els dits per massa hores als mateixos peus, i una arracada mig torta penjant...

Petitíssima

Com els cargolets que s'enfilent per la morera quan arriba l'estiu, i les boletes de neu que es barregen amb la pluja quan sembla que, per fi, l'hivern ha arribat. Així de petita. Petitíssima. Com les bolbetes de pols que corren al meu davant mentre les persegueixo amb un drap humit que no és...

Fred als peus

Robo el títol d'aquest fantàstic llibre per explicar aquella estranya sensació de tenir-ho tot i, alhora, no tenir res. Fred als peus, tot i els mitjons d'hivern que omplen el calaix. Fred als peus, tot i l'hivern dolç que ens acompanya. Voler i poder. Mancar les forces. És tot el que en queda,...
1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb